Ahir va veure la llum “Flechas cardinales”, l’últim treball del mític grup navarrès Barricada, el primer sense Enrique Villareal “El Drogas” i el que commemora, sigui com sigui, el 30è aniversari de la banda.
Poques coses més calen afegir. Trenta anys són una barbaritat. Cal sumar-hi, a més, els vint-i-dos discs editats i les més d’un milió de còpies venudes entre tots ells. Barricada és la banda sonora de tota una generació i segurament de més d’una. Tornen amb una força sorprenent, amb el llast d’haver d’oblidar-se del seu membre més carismàtic en tant poc temps. I això ha estat possible gràcies, en primer lloc, a les ganes que des del seu dia han demostrat Boni, Alfredo i Ibi en tirar la història endavant un cop coneguda la decisió d’Enrique Villareal de deixar el grup.
També, i en bona part, perquè Boni ha sabut omplir amb contrastada solvència el buit deixat per El Drogas pel que fa a les veus. I no és d’estranyar. La seva punyent i afilada veu ens ha acompanyat durant tots aquests anys amb temes com ‘No hay tregua’, ‘Esta es una noche de rocanrol’, ‘Pon esa música de nuevo’, ‘Noche en la ciudad’, ‘Tiempos Que Arden’ o ‘El trompo’.
L’essència ‘barriquera’, per tant, segueix viva amb “Flechas cardinales”, tot i que seria molt agosarat dir que l’absència d’un personatge com El Drogas no es nota en absolut.
“Flechas cardinales” el conformen tretze punyals de rock al més pur estil Barricada per commemorar un 30è aniversari que pocs artistes poden presumir d’haver assolit. Trenta anys que ni jo he complert però que ja des d’ahir m’he fet meus.
Barricada per molts anys!!
.
jubach12 