Arxius | Setembre, 2011

Les cinc diferències

21 set.

Avui m’he plantejat no avorrir-vos amb el meu article. És més, us vull explicar quelcom d’una manera, teòricament, divertida.

L’activitat consisteix en trobar les diferències existents entre dos notícies que us adjuntaré tot seguit. Per començar, m’agradaria que us llegíssiu aquesta, referent a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, publicada avui al diari El Punt/Avui i signada per David Marín:

El govern desbloqueja un any després els regadius de Tremp

Fa prop d’un any, en període preelectoral, els responsables d’Agricultura del govern tripartit van reunir centenars de pagesos i propietaris de Tremp i els van anunciar una dotació econòmica programada per als pròxims anys per a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, i l’adjudicació de l’inici de les obres a una empresa privada.

Amb el canvi de govern a la Generalitat, el projecte va quedar en suspens i l’empresa adjudicatària no va començar els treballs, tot esperant que hi hagués la consignació pressupostària per a aquest any. No n’hi havia. Passat l’estiu, la impaciència dels futurs regants va augmentar i l’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, va començar queixar-se públicament de la retallada.

Finalment, divendres passat els responsables d’Agricultura del govern de CiU van anunciar als regants que el projecte tirarà endavant, que s’ha trobat consignació pressupostària de 800.000 euros per iniciar la feina i que durant els pròxims anys es tirarà endavant la reparcel·lació dels terrenys i la construcció del canal que conduirà l’aigua del pantà de Sant Antoni per tal de regar 5.000 hectàrees en regadiu. La primera fase té un pressupost de 18 milions d’euros i en total la transformació costarà 60 milions. Josep Durany, president de la comunitat de regants, que aplega més d’un miler de propietaris de la conca de Tremp, s’ha mostrat molt satisfet del compromís assumit ara pel govern. Segons Durany, el regadiu revolucionarà i professionalitzarà el sector agrari, principal activitat econòmica del Pallars Jussà, amb majors productivitats i nous cultius.

[ Notícia extreta de la web del diari El Punt/Avui. ]

Un cop ho hagueu fet, doneu una ullada a aquesta altra de la web AltPirineu.org, que ens parla del mateix cas:

El govern desbloqueja els regadius de Tremp amb un any de retard

Fa prop d’un any els responsables d’Agricultura del govern anterior van reunir centenars de pagesos i propietaris de Tremp i els van anunciar una dotació econòmica programada per als pròxims anys per a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, i l’adjudicació de l’inici de les obres a una empresa privada.

Amb el canvi de govern a la Generalitat i l’entrada de CiU, el projecte va quedar en suspens i l’empresa adjudicatària no va començar els treballs, tot esperant que hi hagués la consignació pressupostària per a aquest any. No n’hi havia. Passat l’estiu, la impaciència dels futurs regants va augmentar i l’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, va començar queixar-se públicament de la retallada.

Finalment, divendres passat els responsables d’Agricultura del govern de CiU van anunciar als regants que el projecte tirarà endavant, que s’ha trobat consignació pressupostària de 800.000 euros per iniciar la feina i que durant els pròxims anys es tirarà endavant la reparcel·lació dels terrenys i la construcció del canal que conduirà l’aigua del pantà de Sant Antoni per tal de regar 5.000 hectàrees en regadiu. La primera fase té un pressupost de 18 milions d’euros i en total la transformació costarà 60 milions. Josep Durany, president de la comunitat de regants, que aplega més d’un miler de propietaris de la conca de Tremp, s’ha mostrat molt satisfet del compromís assumit, per fi, pel govern. Segons Durany, el regadiu revolucionarà i professionalitzarà el sector agrari, principal activitat econòmica del Pallars Jussà, amb majors productivitats i nous cultius.

[ Notícia extreta de la web AltPirineu.org ]

Arribats fins aquí, haureu observat que les notícies són pràcticament calcades. A primer cop d’ull us ho haurà pogut semblar i ja us dic ara que el vostre primer cop d’ull és fiable. Però si també utilitzeu el que us queda i pareu especial atenció, hi trobareu diferents connotacions. Ten Shin Han era un privilegiat.

Copiar quelcom està mal fet. Ja m’ho deien a classe, i també a l’Institut. Estem davant un fet inadequat i força greu dins el món periodístic. És un cas, però, força comú: un mitjà de comunicació de mediocre i dubtosa reputació (AltPirineu.org) còpia la notícia que uns minuts abans ha publicat un mitjà més important i/o de referència (El Punt/Avui). Amb dos pebrots. A més a més, sense signar-la ni, com a mínim, citar la font.

És a dir, el senyor David Marín, periodista de professió, inverteix uns estimables minuts de la seva jornada de treball (que imagino degudament remunerats) intentant descriure de la millor manera possible un fet per a que, al cap d’una estona, vingui un company de feina a desfalcar-li la peça. És com si jo gravo un disc i vénen els Manel a copiar-se les meves cançons. Déu no vulgui, pel seu bé.

Si copiar és trist, fer-ho trampejant encara ho és més. Sí, amics, els articles no són iguals del tot. Hi ha cinc diferències entre l’un i l’altre i no són fruit de la casualitat. Espero que les hagueu trobat. En tot cas, us les remarco amb negreta i a continuació us les explico per paràgrafs.

El text que analitzo, com a part responsable de la “plagipulació”, és el d’AltPirineu.org. Fixem-nos quins són els seus moviments i què el diferencia de l’original:


Titular:

El govern desbloqueja els regadius de Tremp amb un any de retard

1- Canviar el complement circumstancial “un any després” per “amb un any de retard” – D’aquesta manera aconsegueixen accentuar el retard en la consignació pressupostària. Fixeu-s’hi bé: amb un any de retard! Llegint-ho de nou ens pot fins i tot semblar una autèntica aberració.


Primer paràgraf

“Fa prop d’un any, en període preelectoral, els responsables d’Agricultura del govern anterior van reunir centenars de pagesos i propietaris de Tremp i els van anunciar una dotació econòmica programada per als pròxims anys per a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, i l’adjudicació de l’inici de les obres a una empresa privada.”

2- Obviar l’expressió “en període preelectoral” – En aquest cas, la gent d’AltPirineu.org ni copia ni afegeix cullerada. Prefereixen esborrar l’afirmació, sense miraments, intentant evitar que s’entengui la reunió amb els pagesos com una suposada actuació electoralista del PSC.

3- Canviar l’adjectiu “tripartit” per “anterior” – Sublim! Ningú ha de recordar que l’anterior govern era el tripartit. Però, per què? Si ho canvien, és perquè no volen que es recordi, no? No entenc els motius, la veritat. Això m’ha superat. Pot ser que amaguin alguna cosa o els avergonyeixi quelcom.

 

Segon paràgraf

“Amb el canvi de govern a la Generalitat i l’entrada de CiU, el projecte va quedar en suspens i l’empresa adjudicatària no va començar els treballs, tot esperant que hi hagués la consignació pressupostària per a aquest any. No n’hi havia. Passat l’estiu, la impaciència dels futurs regants va augmentar i l’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, va començar queixar-se públicament de la retallada.”

4- Remarcar amb “i l’entrada de CIU” – Genial. L’objectiu és deixar a entendre que CiU és la causant de l’aturada de la concessió i no la crisi econòmica que, en gran part, no va saber mesurar ni evitar el govern tripartit. Aquest és un cas extensible a molts altres mitjans amb la premisa “CIU és la culpable de tot”.


Tercer paràgraf

“Finalment, divendres passat els responsables d’Agricultura del govern de CiU van anunciar als regants que el projecte tirarà endavant, que s’ha trobat consignació pressupostària de 800.000 euros per iniciar la feina i que durant els pròxims anys es tirarà endavant la reparcel·lació dels terrenys i la construcció del canal que conduirà l’aigua del pantà de Sant Antoni per tal de regar 5.000 hectàrees en regadiu. La primera fase té un pressupost de 18 milions d’euros i en total la transformació costarà 60 milions. Josep Durany, president de la comunitat de regants, que aplega més d’un miler de propietaris de la conca de Tremp, s’ha mostrat molt satisfet del compromís assumit, per fi, pel govern. Segons Durany, el regadiu revolucionarà i professionalitzarà el sector agrari, principal activitat econòmica del Pallars Jussà, amb majors productivitats i nous cultius.”

5- Afegir el “per fi” – Aquí es deixa a entendre que el govern ha actuat tard i a deshora. Expressió comparable per context amb un “ja era hora”.

És bo dir que a la notícia d’El Punt/Avui (molt correcta, sota el meu punt de vista) també s’hi pot trobar alguna expressió que pot portar a confusió. El que els salva és que, a banda de no ser tant descarats com AltPirineu.org, com a mínim, no utilitzen el plagi. I aquí ja un és lliure de redactar el que bonament pot o li deixen. Ja tenia raó en Xavier Grasset quan deia allò de “la informació és una selva”. Farcida de lloros, afegiria jo.

Tot plegat són matisos, petites expressions, retocs que gairebé passen inadvertits, però que van carregats de males intencions. No descobreixo res, però és bo saber que els mitjans de comunicació (fins i tot els més propers) els utilitzen i seria millor encara que ens en fixéssim entre tots. És una afició generalitzada. Els mitjans no fan més que servir el partit polític que per ideologia o per avinença els tenyeix.

O és això, o potser sóc jo que no m’entero de res. Hauré de fer meva la frase del grup navarrès de punk, Lendakaris Muertos, citada al tema ‘Das por cool’: “tienes dos carreras y no te enteras de nada”. No ho descarto.

Anuncis

La vena

14 set.

.

Va ser llegir-me per primer cop el programa d’actes de la Festa Major de Tremp d’aquest estiu i adonar-me que es repetien, de nou, una gran quantitat d’activitats. En vaig comptabilitzar més de 10. I no parlo d’actes clàssics, populars i fins i tot irrenunciables, com poden ser la Milla Urbana o la Festa Entrepins. Aquests, són esdeveniments que gaudeixen d’una vida molt saludable, d’una alta participació i que s’ha de seguir lluitant per mantenir-los. Em referia, per exemple, a les repetides actuacions de certs conjunts musicals, d’agrupacions vàries o pirotècnies. La Festa Major de Tremp es troba en estat de coma, necessita urgentment un al·licient, un incentiu, un transplantament de saba nova que li torni l’alegria que ha perdut d’uns anys ençà.

Si no us he convençut, proveu de preguntar-vos: quants anys de la vostra vida se us ha entendrit el cor mirant el cel acolorit pels focs artificials de la ‘Pirotècnia Oscense’? Quantes vegades heu ballat amb la orquestra ‘Nueva Etapa’ o ‘Girasol’ a la Plaça Catalunya? Quantes generacions de nens i nenes han visitat (amb guia) les instal·lacions dels Mossos d’Esquadra i els Bombers? Quantes vegades haureu ballat sardanes amb la ‘Cobla Jovenívola d’Agramunt’? Podria seguir preguntant. Vagin per suposats tots els meus respectes per tots ells, però crec que la Festa Major de Tremp i sobretot, els seus ciutadans, es mereixen alguna cosa més. Una renovació constant no vindria gens malament. I crec que no demano quelcom que no s’estigui aplicant, ja que és un sistema que s’està seguint amb els grups locals.

Per aquest motiu i per una sèrie de comentaris que vaig fer al meu perfil de Twitter (i remarco lo de ‘meu’), durant les últimes setmanes s’ha generat a través d’aquesta xarxa social un debat força interessant sobre el tema. Han sorgit infinitat de punts de vista, alguns molt interessants i altres tergiversats per la vena política, que tantes vegades ha encegat fins el més visionari. S’ha creat debat, tertúlia i força opinions, algunes a favor i moltes més en contra del programa de la festa de la nostra patrona. Quelcom productiu i positiu, sens dubte.

Els principals arguments que utilitzen aquells que defensen la festivitat i, a conseqüència, s’oposen al meu punt de vista són, en la majoria dels casos, dos: el tema econòmic i l’altruisme dels que, al cap i a la fi, treballen per fer possible la Festa Major, els membres de la Comissió de Festes.

Per una banda, ja ningú és capaç de negar que ens trobem en un moment difícil, de crisi econòmica. No es disposen dels mateixos recursos que es tenien ara fa dos, quatre o sis anys i, per tant, la qualitat de la Festa Major i la quantitat d’actes es poden veure afectats. Evident. Però també ho és que amb motivació, dedicació i sobretot amb molta imaginació, es poden trobar solucions al problema. I la 1a Baixada de Trastos del diumenge a la tarda n’és un exemple prou clar. Un èxit. Vaig tenir l’oportunitat de veure baixar un parell d’artefactes per la Rambla Doctor Pearson, fabricats pels mateixos concursants (un homenatge terrestre a la Transsegre) i em va semblar un acte de 10. La corba de l’Ana Ritz i el pas zebra elevat de davant del Verdeny es van convertir, per un moment, en el respectat “saca-corchos” de Laguna Seca i en la rampa dels mítics salts d’esquí de Salt Lake City. Bon rotllo, un ambient brutal i enginy, molt enginy. Tres premisses que haurien de ser el pa del dia de qualsevol acte festiu.

.

.

D’altra banda, no em sembla un argument prou sòlid destacar que la feina dels membres de la Comissió de Festes no és remunerada i que, per aquest fet, “fan el que poden” i ho fan per “amor a l’art”. És totalment cert, però això no treu que els que en formen part puguin estar exposats a crítiques i comentaris de ciutadans i ciutadanes de Tremp que, amb tot el dret del món, donen el seu punt de vista i s’expressen amb total llibertat. A qui no li agradin les crítiques, que no s’hi posi. El que no es pot pretendre és acontentar tothom. Tot membre d’organització, associació, entitat, o comissió, ha de ser conscient que això és totalment impossible.

Les crítiques formen part de l’opinió pública i, agradi o no, s’han de saber acceptar, sempre que aquestes no sobrepassin el límit de la injúria personal. És molt agradable escoltar paraules de lloança, quan és el cas, però el major grau de maduresa s’assoleix quan un és capaç d’acceptar la crítica. I això és el que alguns no han sabut gestionar.

Des d’aquí, però, demano disculpes a totes aquelles persones que formen part de la Comissió de Festes de Tremp que s’hagin pogut sentir ofeses pels meus comentaris a Twitter. No era la meva intenció, ni molt menys, encendre els ànims de ningú. Això sí, també ho he de dir: no en retiro cap. Com també deia a Twitter en Javi Muñoz, un bon amic i membre de la Comissió, aquest debat que s’ha generat és, literalment, “quelcom brutalment productiu per la vida intel·lectual del poble”. Reafirmo la seva opinió. Però també la de molts altres trempolins i trempolines que, com jo, pensen que la Festa Major de Tremp mereix una empenta per sortir del sotrac en la que està immersa. Per molt que alguns no ho vulguin veure. Maleïda vena…

.