Arxius | febrer, 2012

Un homenatge als sentits

22 febr.

La Troba Kung-Fú & Circ Cric a Sabadell, 17/02/2012

Sobre un quart i cinc d’onze de la nit es presentaven a Sabadell els components de La Troba Kung-Fú, el passat 17 de febrer, en una de les seves inconfusibles revetlles musicals. Aquest cop, però, amb un gran al·licient: el concert es feia a la carpa que el Circ Cric tenia instal·lada a l’Eix Macià de Sabadell. M’encuriosia veure la La Troba en un nou format, en aquest sorprenent “circoncert” que han creat, com qui no vol la cosa, dos dels artistes de ment més oberta del nostre país, de diferent ofici però mateixa ànima: Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Joan Garriga.

.

.

La vetllada anunciava sorpreses i hi van ser. Per començar, la col·laboració de Pep Pascual, el polifacètic músic que ens va sorprendre tocant clarinet, saxo, i altres “instruments” menys comuns, com una cafetera o una ampolla de licor, demostrant una adaptació rapidíssima i integrat a la banda com un membre més. De fet, ja havia actuat amb el conjunt vallesà en l’últim concert de la passada gira a la sala Apolo. Veient-lo de nou, em preguntava constantment si les seves són ja col·laboracions puntuals o alguna cosa més. Seria una bona noticia, doncs el ventall de possibilitats que ofereix amb la immensa gamma d’instruments i estris varis que és capaç de tocar és un tresor de difícil renúncia. Sigui com sigui, quan ell hi és La Troba Kung-Fú hi surt guanyant, i això és de valorar per un conjunt que semblava que ja tenia cobertes (amb contrastada solvència) totes les seves necessitats musicals. També va sumar-se a la festa amb segones guitarres ventilades en determinats temes un dels components d’Achilifunk, Sam ‘Mosketón’ i Enrique Serviole, el ‘bailaor’, un clàssic de les grans nits de La Troba Kung-Fú, marcant-se un dels seus balls a Clavell Morenet.

.

.

Una altra de les sorpreses i per mi la més agradable, van ser els quatre temes nous, cançons del tan esperat nou disc de La Troba Kung-Fú que es troben en ple procés de construcció i posada en escena. La primera d’elles, un alegre vallenato envasat amb rumba marca de la casa, on es va poder veure la primera col·laboració intergal·làctica de Pep Pascual, emetent sons inimaginables amb una ampolla de licor mig buida que ell mateix es va encarregar de fer baixar. La tornada, enganxosa, corejable i amb molt de joc (“i és que sempre vaig, tragito a trago, borratxo de vallenato”) promet bona sintonia amb el públic, que ja es va atrevir a cantar en algun fragment.

.

.

La segona novetat musical que ens van regalar va ser un reggae cantat majoritàriament en anglès (també en català en estrofes finals) que el mateix Joan Garriga va escenificar al mig de l’escenari del circ, tot desfent-se d’una espècie de jaqueta que el Tortell li va col·locar i que li immobilitzava els braços. Segons avançava la cançó, Garriga es desprenia d’ella amb un esforç prou ben interpretat.

Les dos novetats restants, un parell de rumbes catalanes en el seu estat més pur i amb una base similar entre elles. La primera, cantada en català (“passi-ho bé, passi-ho bé, senyora vanitat”) i la segona, en castellà, una rumba amb essència gitana (“que peligro tiene la prima del riesgo”), en una clara i inusual dosi de crítica social amb bona part d’ironia. Totes quatre molt festives i ballables i amb autèntic segell kung-fú. Si la resta de cançons que han de formar part del nou disc de La Troba Kung-Fú segueixen la mateixa energia que desprenen les que vam poder escoltar, us asseguro que el nou disc té molt, molt bona pinta.

.

.

La resta de temes del repertori van ser les que acostuma a interpretar el conjunt de La Garriga. Van destacar per sobre d’altres Flor de primavera, Yo soy, Clavell Morenet, Rumbasoltes i Subway Walk. Els trapezistes i equilibristes del Circ Cric van anar demostrant la seva habilitat en diferents números, sempre amenitzats i minuciosament compenetrats amb la música i la lletra de les cançons de La Troba Kung-Fú. Un exercici brillant i digne de veure, com a mínim, un cop a la vida.

Ja cap al final de l’actuació, l’escenari central de la carpa es va convertir en una improvisada pista de ball. Poc a poc, vam anar abandonant les nostres posicions de la grada convidats pels artistes del circ, que ens animaven a sortir a ballar. Sens dubte, el millor fi de festa possible, on fins i tot Tortell Poltrona es va cantar (molt bé, per cert) un reggae en anglès davant la sorpresa dels assistents.

.

.

Com va assegurar al finalitzar la nit l’altra cara visible del Circ Cric, Monserrat Trias, allò que acabàvem de veure havia estat un “experiment” i, de fet, aquesta era la sensació que t’invaïa mentre gaudies de l’espectacle. Un experiment amb unes possibilitats enormes. Un espectacle que tan en Tortell com la banda de La Garriga tenien ganes de repetir, després dels bolos dels anys 2010 i 2011 a Sant Esteve de Palautordera.

Aquest cop, però, va ser en un indret nou, “a camp contrari” com s’acostuma a dir en argot futbolístic, i això em dóna llicència per pensar en una possible gira d’actuacions per Catalunya. Per què no? Qui és capaç de renunciar a un nou format, revolucionari, sorprenent, excèntric, màgic, fantàstic i passional, on el circ i la música donen junts de la mà un enorme salt de qualitat? On la fantasia es barreja amb les cançons i la vitalitat de la musica en viu amb el precís tempo de l’equilibrisme? Jo, no.

.

.

Cal aplaudir sempre les propostes arriscades i personals, aquelles que donen un tomb més a l’establert, que aporten alguna cosa, que donen sentit a la professió. I l’experiment de La Troba Kung-Fú i el Circ Cric és una d’elles. Montserrat Trias, abans de despedir-se, va semblar estar del meu costat tot deixant l’opció a l’aire: “continuarà”, va dir, entre els aplaudiments dels presents. Que així sigui.

— — —

IMATGES

–> Unes quantes fotografies de la nit, fetes amb el mòbil: https://plus.google.com/photos/116260406177260774356/albums/5712009904481234641?authkey=CKDjp6mWzrnL5gE

–>Aquí en trobareu de les de veritat, obra d’Àlex Carmona: http://alexcarmona.smugmug.com/Music/latroba-circric/21558464_XmQqQf#!i=1718940294&k=NB74v4t

— — —

.

Anuncis

El Pallars, en peu de guerra

9 febr.

El malestar i la disconformitat de pallaresos i pallareses per la retallada que la Generalitat ha efectuat a la línia Lleida-La Pobla de Segur, ha despertat l’amor propi dels mateixos ciutadans i ha generat una indignació difícil d’imaginar pels que no viuen o no han viscut mai al territori. El clamor ha estat unànime. Mai he vist a la nostra comarca una causa que reuneixi tantes persones per un objectiu comú, d’edats, sexes i ideologies diferents. Diaris i mitjans d’arreu s’han omplert de noticies, cartes al director o articles d’opinió; plataformes i moviments com Volem lo tren es troben en plena ebullició a les xarxes socials; grups musicals de la Catalunya central que oportunament s’enganxen al tren de l’agenda mediàtica i recolzen la iniciativa (dit sigui de passada, es deixen Tremp entre les poblacions que recorren la línia) i partits polítics que utilitzen també de manera oportuna en el seu discurs la decisió presa pel Govern de CiU.

.

.

És indiscutible que gairebé tothom vol lo tren. Es va demostrar en la manifestació del passat 28 de gener, on un miler de persones van recórrer els carrers de La Pobla de Segur, rememorant l’esperit del 1984, any en que es va iniciar la lluita per mantenir l’anomenat “cavall de ferro”. Els ciutadans de Tremp, La Pobla i bona part del Pallars hem mostrat ja el nostre malestar i ara hauríem de començar a veure els resultats que tots desitgem. Molt em temo, però, que difícilment s’aconseguirà el que es demana, però això no treu que manifestar-se en defensa pròpia hagi estat profitós i necessari. En casos com el del tren de La Pobla, la del poble és la força que necessita qualsevol territori per fer-se sentir i la que empeny els seus representants a negociar amb les institucions superiors.

Aquesta és la clau. S’han d’aportar solucions, propostes que puguin satisfer les necessitats del territori però que a la vegada convencin les del Govern. No serà fàcil arribar a un acord, però aquesta és justament la tasca que pertoca als que estan en el lloc indicat per a fer-ho possible. Els que han d’actuar ara són els Ajuntaments i els Consells Comarcals.

De moment, a la nostra comarca ja s’ha fet un primer pas. És una molt bona notícia que els 14 alcaldes del Pallars Jussà i el president del seu Consell Comarcal facin pinya per una causa que ens afecta a tots. Aquest passat dimarts, van presentar un manifest conjunt a la Delegació del govern de l’Alt Pirineu i Aran on s’expressava el “total desacord” i el “malestar de la societat pallaresa” amb la decisió de la Generalitat. En aquest manifest es subratlla també que el tren és un servei públic necessari i inqüestionable i que el manteniment d’un únic servei diari suposa una mort de la línia. Per tots ells, la línia presta un servei social i econòmic bàsic com a via d’accés a serveis mèdics, laborals o acadèmics, entre d’altres.

.

.

Manifestant-nos, els ciutadans de carrer demanem implícitament actuacions com aquesta i val a dir que exceptuant els ja rutinaris comentaris tendenciosos d’algun regidor a les xarxes socials, en general, s’està actuant amb una serenitat i unió política envejables, sobretot per part d’aquells que formen part del mateix partit que governa la Generalitat. Com bé deia Vidal Vidal en el seu article al diari Segre d’aquest passat diumenge, és una actuació coherent, un gest valent que els honora, ja que demostren prioritzar la defensa del territori a les consignes de partit. I no hauríem de caure en l’error, afegiria jo, de considerar-ho com un gran mèrit o una actuació exemplar, sinó com un acte de normalitat política. Com a mínim, així hauria de ser.

Exemplar, sota el meu punt de vista, és la postura adoptada per la plataforma Volem lo tren i pel seu incombustible forjador, en Quimet Cortés. Des dels inicis de la seva existència, el moviment s’ha desvinculat categòricament de qualsevol ideologia política i aquest, sens dubte, ha estat el factor que li ha proporcionat la credibilitat necessària que tota acció requereix per guanyar la confiança del ciutadà i assolir, finalment, l’objectiu anhelat.

.

.

De moment i mirant més enllà, només el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha plantejat una proposta alternativa a la que ens imposa el Govern de CiU: treure una freqüència de ferrocarril, i no dues com s’ha fet, i reordenar els horaris de les dues freqüències de bus perquè no coincideixen amb el tren, com passava fins ara. És una proposta ben rebuda per part de la resta de Consells Comarcals, Diputació de Lleida i, segons tinc entès, també per part de diferents alcaldes, entre els quals es troba el batlle de Lleida, Àngel Ros.

A curt termini, però, no crec que tornem a disposar de tres freqüències per sentit, però seria bo intentar trobar una solució digna per a que els ciutadans i ciutadanes del Pallars tinguin accés a un tren tan necessari com estimat, tan utilitzat com maltractat.

.

11/02/2012: Nova manifestació a Lleida

Aquest proper dissabte tindrà lloc a Lleida una nova manifestació. La concentració, convocada per la plataforma “Volem lo tren”, Ajuntaments i Consells Comarcals del recorregut de la línia de tren de Lleida a La Pobla de Segur, tindrà lloc a les 11h davant l’estació Lleida-Pirineus. A les 11:15h s’iniciarà la marxa fins plaça Sant Joan, on es calcula que a les 12:15h es llegeixin els manifests. A la 13h es donarà per acabada la concentració.

.

.