El Pallars, en peu de guerra

9 febr.

El malestar i la disconformitat de pallaresos i pallareses per la retallada que la Generalitat ha efectuat a la línia Lleida-La Pobla de Segur, ha despertat l’amor propi dels mateixos ciutadans i ha generat una indignació difícil d’imaginar pels que no viuen o no han viscut mai al territori. El clamor ha estat unànime. Mai he vist a la nostra comarca una causa que reuneixi tantes persones per un objectiu comú, d’edats, sexes i ideologies diferents. Diaris i mitjans d’arreu s’han omplert de noticies, cartes al director o articles d’opinió; plataformes i moviments com Volem lo tren es troben en plena ebullició a les xarxes socials; grups musicals de la Catalunya central que oportunament s’enganxen al tren de l’agenda mediàtica i recolzen la iniciativa (dit sigui de passada, es deixen Tremp entre les poblacions que recorren la línia) i partits polítics que utilitzen també de manera oportuna en el seu discurs la decisió presa pel Govern de CiU.

.

.

És indiscutible que gairebé tothom vol lo tren. Es va demostrar en la manifestació del passat 28 de gener, on un miler de persones van recórrer els carrers de La Pobla de Segur, rememorant l’esperit del 1984, any en que es va iniciar la lluita per mantenir l’anomenat “cavall de ferro”. Els ciutadans de Tremp, La Pobla i bona part del Pallars hem mostrat ja el nostre malestar i ara hauríem de començar a veure els resultats que tots desitgem. Molt em temo, però, que difícilment s’aconseguirà el que es demana, però això no treu que manifestar-se en defensa pròpia hagi estat profitós i necessari. En casos com el del tren de La Pobla, la del poble és la força que necessita qualsevol territori per fer-se sentir i la que empeny els seus representants a negociar amb les institucions superiors.

Aquesta és la clau. S’han d’aportar solucions, propostes que puguin satisfer les necessitats del territori però que a la vegada convencin les del Govern. No serà fàcil arribar a un acord, però aquesta és justament la tasca que pertoca als que estan en el lloc indicat per a fer-ho possible. Els que han d’actuar ara són els Ajuntaments i els Consells Comarcals.

De moment, a la nostra comarca ja s’ha fet un primer pas. És una molt bona notícia que els 14 alcaldes del Pallars Jussà i el president del seu Consell Comarcal facin pinya per una causa que ens afecta a tots. Aquest passat dimarts, van presentar un manifest conjunt a la Delegació del govern de l’Alt Pirineu i Aran on s’expressava el “total desacord” i el “malestar de la societat pallaresa” amb la decisió de la Generalitat. En aquest manifest es subratlla també que el tren és un servei públic necessari i inqüestionable i que el manteniment d’un únic servei diari suposa una mort de la línia. Per tots ells, la línia presta un servei social i econòmic bàsic com a via d’accés a serveis mèdics, laborals o acadèmics, entre d’altres.

.

.

Manifestant-nos, els ciutadans de carrer demanem implícitament actuacions com aquesta i val a dir que exceptuant els ja rutinaris comentaris tendenciosos d’algun regidor a les xarxes socials, en general, s’està actuant amb una serenitat i unió política envejables, sobretot per part d’aquells que formen part del mateix partit que governa la Generalitat. Com bé deia Vidal Vidal en el seu article al diari Segre d’aquest passat diumenge, és una actuació coherent, un gest valent que els honora, ja que demostren prioritzar la defensa del territori a les consignes de partit. I no hauríem de caure en l’error, afegiria jo, de considerar-ho com un gran mèrit o una actuació exemplar, sinó com un acte de normalitat política. Com a mínim, així hauria de ser.

Exemplar, sota el meu punt de vista, és la postura adoptada per la plataforma Volem lo tren i pel seu incombustible forjador, en Quimet Cortés. Des dels inicis de la seva existència, el moviment s’ha desvinculat categòricament de qualsevol ideologia política i aquest, sens dubte, ha estat el factor que li ha proporcionat la credibilitat necessària que tota acció requereix per guanyar la confiança del ciutadà i assolir, finalment, l’objectiu anhelat.

.

.

De moment i mirant més enllà, només el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha plantejat una proposta alternativa a la que ens imposa el Govern de CiU: treure una freqüència de ferrocarril, i no dues com s’ha fet, i reordenar els horaris de les dues freqüències de bus perquè no coincideixen amb el tren, com passava fins ara. És una proposta ben rebuda per part de la resta de Consells Comarcals, Diputació de Lleida i, segons tinc entès, també per part de diferents alcaldes, entre els quals es troba el batlle de Lleida, Àngel Ros.

A curt termini, però, no crec que tornem a disposar de tres freqüències per sentit, però seria bo intentar trobar una solució digna per a que els ciutadans i ciutadanes del Pallars tinguin accés a un tren tan necessari com estimat, tan utilitzat com maltractat.

.

11/02/2012: Nova manifestació a Lleida

Aquest proper dissabte tindrà lloc a Lleida una nova manifestació. La concentració, convocada per la plataforma “Volem lo tren”, Ajuntaments i Consells Comarcals del recorregut de la línia de tren de Lleida a La Pobla de Segur, tindrà lloc a les 11h davant l’estació Lleida-Pirineus. A les 11:15h s’iniciarà la marxa fins plaça Sant Joan, on es calcula que a les 12:15h es llegeixin els manifests. A la 13h es donarà per acabada la concentració.

.

.

Anuncis

Disculpes que delaten

5 des.

El passat dia 28 de novembre, el regidor socialista de l’Ajuntament de Tremp, Bonifaci Colomina, publicava el següent text al seu estat de Facebook:

“Per les eleccions municipals R. Tremosa, A. Alins, J. Ubach i altra gent de CiU van intentar fer creure a la gent de la Terreta que ells els hi permetrien tenir un municipi propi, una EMD o que puguessin anar-se’n amb Pont de Suert. La Terreta decideix s’ho va creure i van dimonitzar el PSC de Tremp i el seu alcalde. Ara resulta que passen les eleccions i de tot allò res de res. Ni els deixen ser municipi, ni EMD i l’alcalde de Pont de Suert diu que no els pot agregar per problemes econòmics. Curiós si més no. Naltres que sempre els hi vam dir que respectaríem la voluntat dels veïns i veïnes es veu que som els dolents de la peli. En fi, tot es va posant al seu lloc.”

També ho feia a través de twitter:

@bonicolomina: Ara es veu que R.Tremosa, A.Alins, J.Ubach i altres de CiU que havien dit a la Terreta que el PSC #tremp els oprimia no els volen. Curiós”

Com podeu veure, es tracta d’unes acusacions concretes fetes per part d’un personatge públic com és el senyor Bonifaci Colomina. Desconec què van dir en Ramon Tremosa i l’Albert Alins a la gent de La Terreta. No sé què els van prometre, solament ho sabran ells mateixos i els propis habitants d’aquella zona. El que sí sé del cert és que en Joan Ubach, alies “mon pare”, no té absolutament res a veure amb el que el Boni comenta.

El fet és que al senyor Boni se li va escapar el “J. Ubach” a l’hora d’escriure el que acabeu de llegir. És quelcom que no vull passar per alt i que considero molt preocupant. No és com quan a l’hora de teclejar se t’escapa una ‘v’ per una ‘b’, o a l’inrevés. No es tracta d’una lletra, es tracta d’un nom, el nom, curiosament, del cap de l’oposició. El Boni sabia perfectament el que escrivia, les seves eren paraules mesurades i conscients, escrites amb tota la intenció.

Doncs bé, avui 5 de desembre, després d’una llarga conversa mantinguda amb un servidor, on li recriminava la seva actitud, en Boni em donava la raó i s’ha disculpat a través de twitter:

“@bonicolomina @jubach12 Tens raó, m’he deixat portar cosa que no s’ha de fer, però no es pot barrejar la vida personal, demano disculpes.”

Disculpes més que acceptades. No és fàcil rectificar, gens ni mica, per això les valoro, com ha de ser. Però la gravetat de la qüestió no varia i, en aquest cas, la disculpa delata. Hauriem de ser capaços tots plegats de condemnar fets com aquest, acusacions fetes sense provar, amb total impunitat i sense cap respecte, acusacions fetes, com deia, per un personatge públic, exposat a crítiques i comentaris que molts cops no són acceptats de bon grat.

El principal problema de tot plegat i el que més greu em sap, és que molta gent llegeix aquestes coses al facebook o al twitter i s’ho creu. No perquè no pugui o no ho vulgui entendre, sinó pel desconeixement que, en general, el ciutadà té sobre els engranatges que mouen el sistema polític. Són engranatges desgastats, antics, i per aquest fet la majoria de gent no entén moltes coses. I m’hi incloc. Estic segur que molta gent veuria el comentari del Boni el dia 28 i se’l deuria creure. Clar, com que ho diu el regidor! Doncs no. No és així. El regidor us mentia, i a més a més, a propòsit.

Jo, però, em considero afortunat de tenir a prop algú que sí que hi entén, que actualment s’hi dedica, que em pot fer cinc cèntims de tot plegat i que és capaç de desxifrar-me molts comportaments i moltes accions sospitoses que es duen a terme en aquest poble. Us puc assegurar també que, tot i que sí que és veritat que aquesta persona forma part d’un partit polític i d’una ideologia concreta, de moment tinc la immensa sort d’escriure lliurement sense cap força superior que limiti o poleixi les meves paraules, les meves accions ni els meus comportaments. Com ho fa ell.

Intentaré anar desxifrant-vos coses. I qui no ho vulgui entendre, que no ho faci.

.

D’ex-alumne a mestre

30 nov.

“Va, homens, va!!”

Això és el que ens deia en Sisco Farràs quan no ens portavem massa bé a les seves classes. I això serà segurament el que pensarà, humil com sempre, si llegeix aquest petit article-homenatge que avui li dedico.

Dimarts a la nit vaig conèixer la gran noticia del dia a través del twitter de la regidora de l’Ajuntament de Tremp, Sílvia Romero. La Generalitat de Catalunya ha atorgat la medalla i placa al treball President Macià 2011 a Sisco Farràs, professor de l’Institut de Tremp i impulsor de les botigues d’època de Salàs de Pallars, per la seva tasca en la preservació de la història i el patrimoni etnològic del Pallars. En Sisco Farràs, però, no és el primer pallarès que s’endú aquest guardó. Cal recordar que l’any 2004, el trempolí Pascual Juan Arnal, conegut més vulgarment com el Doctor Pascual, també va aconseguir la medalla.

 

 

No cal dir que és una immensa notícia. Ho és, evidentment, per l’alt valor del guardó, però també ho és perquè, en el cas del Sisco, es tracta d’un reconeixement merescut, just i indiscutible. Només assabentar-me’n, vaig sentir una sensacional barreja de satisfacció, il·lusió i orgull d’haver estat alumne seu, d’haver après de les seves lliçons, que no tenien perquè anar sempre lligades amb les insípides parrafades dels llibres de text, d’haver-me empapat de la seva humilitat, del l’esforç diari pel treball, de la seva passió pel que estima i de la seva humanitat, d’haver escoltat els seus consells, d’aprendre l’estructura organitzativa de Tremp a travès de la ciutat fictícia de Barmi i de tants i tants valors que avui en dia ja formen en mi una bona base. Els que més em coneixen saben que tan ell, com el recordat Víctor del Val, van ser els professor més influents de la meva etapa a l’Institut. Diferents entre sí, però de riquesa interior similar.

El Sisco és una persona molt, molt estimada. Veure els prop de setanta likes (segurament durant el dia d’avui s’acabin quedant curts) al post que vaig publicar ahir a Facebook comentant la noticia ho demostra i ho justifica. M’emociona tan la medalla que va aconseguir ahir en Sisco com l’estima i l’afecte que li segueix guardant la gent, especialment els que han gaudit algun cop de les seves lliçons. Els hashtags o etiquetes #siscofarras, #josisco i #orgullosdeseralumnedesisco van ser, només conèixer-se la noticia, els més utilitzats per la comunitat twittera de Tremp. El degoteig de tweets va ser constant fins passada la matinada, coartada perfecta per anar-me’n a dormir una mica més tard de l’habitual. N’he fet un petit recull per aquells que encara no voleu per la xarxa del pardal (ja esteu tardant):

 

@enricmagri23: “Felicitats al Cisco Farràs per la medalla president Macià! Ell em va ensenyar la història i demostrat que valia la pena estudiar-la”

@dario_albert6: “Doncs si, molt orgullós de poder dir que Sisco Farràs em va fer classe i no tant sols d’història o geografia, també de valors i eduació!”

@LluisUrrea: “Un dels millors professors, per no dir el millor, Sisco Farràs, guanya la Medalla President Macià. Moltes felicitats!!”

@xemaxem: “Felicitacions a sisco farras! Gran professor y millor persona!et mereixes tot lo bo que et pugui passar I mes! #orgullosdeseralumnedesisco”

@MarcMolins: “Orgull d’alumne. Felicitats Sisco Farràs. #joSisco”

@rafanavarros: “Felicitats Sisco! Amb tot aixo del #siscofarras crec que es un bon moment per recordar al gran Victor del Val.”

@oriatxu: “#siscofarras #siscopresident”

@TeresaRivero: “Felicitats a Sisco Farràs per la Medalla som-hi tots a fer TT #siscofarras Gran professor!!! Encara recordo el dia que vaig veure la botiga!”

@ubackson12: “moltes felicitats a sisco farras, am un trimestre nhe tingut prou, el millor professor de linsti! Enhorabona x la medalla!!”

@6Mariapique: “#siscofarras això és un exemple de persona!!”

@raul_gasa: “Grandíssim lo #siscofarras !! un dels professors de qui guardo més bon record! enhorabona!!! #tremp #iestremp”

@annacolomina: “Molt contenta per un dels millors professors que he tingut. Enhorabona Cisco!”

 

Veient aquests comentaris, qualsevol que no conegui el Sisco Farràs es pot fer una idea de com els seus ex-alumnes ens l’estimem. No conec ningú que m’hagi parlat malament d’ell i si existeix, que m’ho digui avui mateix perquè no m’ho crec. Dimarts a la nit va quedar demostrat.

Enhorabona Sisco, et mereixes la medalla i molt més.

.

Per llogar-hi cadires

31 oct.

Remor a twitter. Mai un hashtag havia corregut tant per Tremp: #2000euros és tendència des d’ahir al vespre. El motiu, la fiança que l’Ajuntament de Tremp ha demanat a la Coordinadora Cultural Correllengua del Pallars en concepte de cessió de l’espai (Pavelló del Casal) per a la celebració de la festa del Correllengua, que havia de tenir lloc avui dilluns. Com és lògic, la part organitzadora no ha pogut fer front a aquesta quantitat, per lo que els trempolins i trempolines no hem pogut gaudir de la totalitat dels actes que oferia la diada.

 

 

Com deia, aquest fet ha aixecat una immensa polseguera a la xarxa del pardal. Molta gent ha opinat, s’ha queixat i s’ha defensat. D’això es tracta. El problema és que a la comunitat dels 140 caràcters, com en tot, no té per què ser veritat tot el que s’hi veu.

És cert que l’Ajuntament ha demanat 2000 euros a la Coordinadora Cultural Correllengua del Pallars en concepte de fiança pel pavelló del Casal. És cert que aquesta no ha pogut fer realitat un projecte en el qual hi portava dies treballant desinteressadament i amb moltíssima il·lusió. És cert també que aquest és el segon any consecutiu que no es celebra aquesta diada festiva a la localitat i que l’Ajuntament possiblement no hi ha mostrat mai un especial interès, fet que contradiu amb una de les demandes de Joan Pascual, regidor de Reagrupament en aquell moment, a l’hora de pactar el passat mes de maig. Pascual demanava promoure i mantenir el Correllengua a la ciutat com a prioritat bàsica, fent bandera d’un catalanisme inexistent que el mateix dia del pacte amb el PSC va quedar en entredit.

Però també és cert que la Coordinadora del Correllengua no va tornar unes cadires que l’Ajuntament de Tremp els va cedir vint dies enrere per la tercera edició de l’Aplec de Galliner (12 d’octubre), que enguany va comptar amb l’actuació en acústic del cantautor valencià Pau Alabajos. Pel que sembla, les cadires s’havien de tornar en un plaç de 48 hores i aquest passat divendres al matí encara no havien aparegut per enlloc. També és cert que el regidor Joan Pascual va donar de marge fins el mateix divendres per tornar-les i poder negociar a última hora per la cessió del pavelló. En veure que aquestes cadires no es van retornar a temps i comprovar que fins i tot algunes van aparèixer en un barranc prop de Galliner, l’Ajuntament de Tremp va trobar l’excusa perfecta per demanar als organitzadors una fiança que, tot i això, em sembla desorbitada.

 

 

Considero que la Coordinadora mereixia un toc d’atenció per part de l’Ajuntament pel conflicte de les cadires, però no un càstig tan excessiu. És inadmissible i inexcusable no tornar, per deixadesa, un material prestat. Però crec que també ho és demanar la lluna a un grup de joves que no només organitzen una festa, sinó que reivindiquen la lluita del poble català, defensen la llengua de la nostra terra i, a conseqüència, promouen un acte amb grans dosis culturals.

Em pregunto si l’Ajuntament, amb el mateix criteri, demanarà també 2000 euros a La Casa del Sol Naixent per la cessió del pavelló del Casal en l’arribada estelar dels Reis Mags d’Orient a Tremp. O a l’Escola Valldeflors per representar el seu festival de fi de curs. O al parc de Nadal ‘Cucaliu’, per posar uns quants exemples.

Però no només amb cadires es recolza l’Ajuntament. Darrera la fiança imposada a l’organització del Correllengua també s’hi pot entreveure, en bona mesura, la pressió de discoteca i bars musicals del poble. No és un fet nou que els comerciants de la nit es queixin quan es munten esdeveniments a Tremp. Ha passat històricament amb la Festa del Bàsquet, dels Diables, del Futbol Sala o multitud de festes organitzades per altres entitats del poble. Passa i seguirà passant. De fet, la festa del Correllengua es va proposar fer-la, en primer lloc, el dissabte 29 d’octubre, però es va canviar al dilluns (avui) per petició expressa de gran part dels locals de nit de Tremp. Desconec i dubto que aquesta petició vagi en contra de ningú i, en concret, del Correllengua. El que està clar és que ells defensen el seu negoci i estan en tot el seu dret de fer-ho.

El debat està al carrer. Per aclarar-lo, s’hauria de conèixer el motiu real de la no celebració de la festa, i actuaria bé l’Ajuntament en fer saber la seva versió, que considero obligada després de tot l’enrenou que s’ha generat. Si més no convindria una aclaració, com a mínim, a les parts implicades i conseqüentment perjudicades. Mai unes cadires havien donat tant de sí.

 

1ª Mostra de Cinema de Frontera

Sortosament, no es van arribar a cancel·lar tots els actes previstos. La 1ª Mostra de Cinema de Frontera es va poder festejar ahir diumenge, amb un gran èxit d’assistència, al Museu Comarcal. Es va estrenar el curt dirigit per David Casals ‘Menjar casolà’, que va comptar amb la presència d’un dels seus guionistes i autor de la idea original, Raül Ruiz.

Posteriorment, es va projectar el film català ‘Pa Negre’, candidata als Oscars com a millor pel·lícula de llengua no anglesa i, a continuació, es va dur a terme una taula rodona sobre el film amb la presència de diferents convidats il·lustres com Josep Rosell, fill de Tremp i guanyador d’un premi Goya a la millor direcció artística per ‘El Orfanato’, l’any 2008. D’aquesta manera i com a curiositat, cal afegir i aplaudir que Rosell va complir amb la promesa feta durant el pregó de la Festa Major de Tremp l’any 2009, en que es comprometia a participar i promoure una Mostra de Cinema a la localitat.

Enhorabona a tots els que l’heu fet possible!

 

.

“Això ho fan perquè no plogui”

17 oct.

Llegint aquesta carta al director publicada fa uns mesos al diari Segre, no puc evitar recordar una de les frases cèlebres del meu estimat ‘iaio’, quan jo era un marrec:

–          “Això ho fan perquè no plogui”.

El ‘jo’ marrec, que a banda d’estar “plenet” era força innocent, li responia amb un intel·ligentíssim i ben cavil·lat:

–          I… per què?

Ell no ho sabia. El que sí tenia clar és que si ho feien, era perquè els interessava per alguna cosa.

Era curiosa la situació. Quan feia dies que no plovia i sortia el tema mentre dinàvem, sopàvem, o miràvem concentrats els instants finals de qualsevol partit de bàsquet, sempre ho recordava. Si no plovia, era per culpa dels avions i jo, com el propi context pot donar a entendre, no li’n feia massa cas. Sempre havia relacionat directament les seves paraules amb alguna llegenda urbana, faula o similar provinent de la seva etapa com a pagès, però a partir de la carta al director publicada al Segre i també el passat dia 7 al bloc Fumiguen Lleida, ha revifat en mi un vell record que a la vegada comença a ser tema de conversa d’alguns pagesos de la conca.

Situem-nos. Els chemtrails, també anomenats esteles químiques, són aquelles que suposadament deixen certs avions durant el seu vol, que vindrien donades per unes finalitats molt específiques. Són esteles de fum totalment visibles al cel que es fan encara més definides en períodes anticiclònics i que estarien carregades de productes químics. El fum dels avions, com diríem vulgarment.

 

 

Des que existeix l’aeronàutica s’han formulat una gran quantitat de teories sobre els chemtrails però, a gran escala, se’n poden distingir dos de clares. Per una banda trobem la més conspiracionista i menys concreta a la vegada, aquella que creu que l’objectiu de l’estela seria produir mals d’algun tipus a la població. L’altra, defensada pel meu avi i per l’autor de la carta, s’atreveix a assegurar que la seva finalitat seria, bàsicament, evitar que plogui. Cadascú pot pensar el que vulgui, però a mi em costa creure en aquests fenòmens ja que, si alguna cosa és certa, és que mai ha sortit a la llum cap tipus de prova concloent que en pugui demostrar la seva existència real.

La carta del senyor Joan Maria Parramón, però, m’ha trastocat. Me la llegeixo una vegada darrera l’altra i com més cops ho faig, més em sorprèn. Així és, veig en el seu autor un convenciment inquietant i aquesta sensació em porta a pensar en dues possibles hipòtesis: que al senyor Parramón se li hagi girat la pinça o que el senyor Parramón tingui raó. La balança només la pot desequilibrar la veracitat de la qüestió, però el que més em crida l’atenció de les seves paraules és la seguretat amb la que ho escriu i amb la que s’aventura a acusar a les empreses vitivinícoles de la conca i a les companyies asseguradores implicades.

Fascinat pel tema, aquests dies he preguntat a un vell conegut, el Gerard Bernadó, amb el que havia compartit equip i bons moments durant la meva etapa a la base del Club de Futbol Tremp. Ell és pagès i es considera bon coneixedor d’aquestes pràctiques a la conca de Tremp. M’explica, preocupat i convençut, que les esteles químiques són una realitat a la zona. Em comenta, fins i tot, que a la població d’Isona s’està intentant muntar una associació “anti-iodur de plata” per tal de combatre aquests fenòmens, una pràctica que fins l’any 2004 era legal a Catalunya i s’utilitzava especialment per protegir la fruita del pla de Lleida. A Aragó, però, encara avui en dia és legal. Si aquesta associació “anti-iodur” encara no s’ha creat és, principalment, perquè ni tan sols els pagesos de la zona no es posen d’acord. I aquí és on es troben la primera trava: si els principals afectats de la problemàtica no van units per la causa, difícilment hi trobaran una solució.

 

 

Així està el tema actualment al Pallars. Parlant amb el Gerard he apreciat una preocupació latent de molts pagesos, que últimament estan unint tots els seus esforços per combatre aquestes suposades pràctiques. El fet, però, és que de verificacions que les demostrin, de moment, no n’hi ha cap, i aquest és l’altre element que els juga en contra. És difícil aconseguir qualsevol dada o prova que ho certifiqui clarament i que, a conseqüència, assenyali algun culpable. Sense aquestes i sense la unió que hauria d’existir entre els afectats, el cas de les avionetes seguirà sent recordat, previsiblement, com una de les histories més fabuloses del llegendari pallarès modern.

.

Torna l’hoquei patins a Tremp

4 oct.

Aquest passat diumenge 2 d’octubre es va viure una fita esportiva històrica a la capital del Pallars Jussà. Nou anys després de l’últim partit oficial, l’hoquei sobre patins tornava a la ciutat de la mà del recentment creat Club Hoquei Patins Tremp, format en gran part per ex-jugadors de les desaparegudes i històriques seccions d’hoquei del Club Patí Tremp i el Club Futbol Tremp.

L’equip va debutar a casa i ho feia davant un equip destacat de la Segona Catalana com és l’Ecros Vila-Seca. El partit va acabar 1 gol a 9 favorable als tarragonins, que es van imposar amb més dificultat de la que el resultat sembla reflectir i amb més problemes dels previstos.

 

L'equip del Club Hoquei Patins Tremp que va debutar el passat diumenge.

 

Després d’una sentida i senzilla presentació davant el centenar d’aficionats que van presenciar en directe el matx, els jugadors del CHP Tremp van saltar a la pista disposats a donar-ho tot des del primer segon de joc. L’actitud i les accions dels locals deixaven entreveure des d’un bon principi que moririen matant i que l’equip visitant s’ho hauria de treballar molt per guanyar. I així va ser.

El partit va començar amb una igualtat sorprenent, que no es va trencar fins que no mancaven nou minuts per al descans, quan va arribar el primer gol dels vila-secans. Va ser un gol també psicològic, doncs a partir d’aquest moment i fins la mitja part, en van caure quatre més. Les faltes hi van ajudar i els visitants ho van saber aprofitar, amb diversos penals i faltes directes en quatre minuts fatídics. Una veritable llàstima, ja que arribar a la mitja part amb menys de dos o tres gols de desavantatge hagués mantingut viva l’esperança i les forces no haguessin minvat amb tanta rapidesa com ho van fer a partir d’aquell moment.

 

Un dels penals que van saber aprofitar els visitants.

 

S’arribava, doncs, a la mitja part amb un 0-5 al marcador, però amb un bon regust de boca per als espectadors i jugadors locals, que veien com havien resistit amb la porteria a zero durant gairebé vint-i-dos minuts a un dels clars aspirants al títol.

La segona part començava amb la mateixa tònica que la primera. Jugades clares i una alta possessió dels visitants, contrarestades per una defensa tancada dels trempolins, que propiciaven ràpids contraatacs que no s’acabaven de materialitzar amb l’èxit esperat. Les possessions del CHP Tremp eren curtes i la pilota cada cop durava menys als seus jugadors. Tot i així, tanta insistència va acabar donant els seus fruits. Una jugada embolicada davant la porteria del Vila-Seca la va aprofitar el que té el privilegi de ser el primer golejador de la història del club i un bon amic, l’Eduard Fumàs. Un a cinc al marcador i el pavelló embogit, cridant d’alegria i celebrant el gol trempolí com si d’una final europea es tractés. Una imatge digna de veure i de viure, que demostra la grandesa de l’esport i de l’hoquei en concret. Un gol, per cert, més celebrat per l’afició que pels propis jugadors, un fet que demostra la concentració amb la que aquests últims afrontaven el partit.

 

Els jugadors locals en un temps mort.

 

Tot i l’alegria del gol i la convicció dels més optimistes, el cansament començava a passar factura. Els trempolins cada cop s’anaven tancant més davant l’assetjament del CH Vila-Seca, que va acabar el partit amb la mateixa intensitat que el va començar. La millor rotació de banqueta, l’experiència i l’estat físic hi jugaven a favor. El domini era clar i finalment van caure quatre gols més, fins arribar al definitiu 1-9.

 

Un moment del partit CHP Tremp - Ecros Vila-Seca.

 

Com s’acostuma a dir en aquests casos, però, el resultat és el menys important. No crec que cap jugador del CHP Tremp s’hagués imaginat una victòria en el primer partit, i encara menys davant un rival com el Vila-Seca, amb unes altes aspiracions en aquesta categoria. Alguns, pel que em comentaven, es temien un resultat pitjor del que es va acabar produint.

Si l’equip segueix entregat i compromès com aquest passat diumenge i l’afició segueix omplint el pavelló cada quinze dies, es pot completar una temporada digna. Es guanyaran més d’un i de dos partits, n’estic segur, però cal paciència i constància. Em sembla importantíssim que, fins que això no arribi, fins que els resultats no siguin els esperats, els jugadors no se’n cansin. Perdre cada cap de setmana no és agradable. La derrota continuada desgasta i debilita psicològicament. La clau del futur del club serà resistir aquests primers mesos de vida, les primeres jornades, els primers desplaçaments i les primeres derrotes. A partir d’aquí, i a base de treball, esforç, passió i qualitat es poden superar les fites més impensables. I d’això, el CHP Tremp en té i de sobres.

Molta sort i endavant!

 

L'escut del Club Hoquei Patins Tremp.

 

EL CLUB:

Els dotze valents que han decidit tirar endavant aquesta nova etapa i formen el Club Hoquei Tremp són: Josep Maria Solé, Jordi Vila, Roger Ribalta, Eduard Fumàs, Roger Fumàs, Krishna Montón, Ferran Pareja, Albert, Joan Martí Ramoneda, Marc Sans i Victor Visa. Així mateix, queda pendent la possible incorporació d’Adrià Puyané pel mes de gener.

El president i la persona que més ha lluitat per aconseguir que el club sigui una realitat és en Josep Maria Solé. El tresorer és en Roger Fumàs i el secretari, en Roger Ribalta. Pito Fumàs fa les tasques de delegat i Sito Francés serà l’encarregat de gestionar l’escola d’hoquei.

 

ESCOLA D’HOQUEI:

A banda de l’equip sènior, el Club Hoquei Tremp també té en ment crear una escola d’hoquei patins, una bona notícia per als joves amants d’aquest esport. Cal tenir en compte que en la seva curta història, l’hoquei trempolí ha donat jugadors d’un alt nivell, com són Eugeni Navarro i els germans Lluís i Andreu Tomàs. Aquest últim milita actualment al Quevert francès, un històric que vol tornar a regnar a la lliga francesa i també a Europa. El seu germà Lluís juga de porter al Lleida Llista Blava, equip on també hi ha jugat diversos anys l’Eugeni, que ho va deixar definitivament al finalitzar la passada temporada. Tres clars exemples a seguir pels més menuts.

 

Podreu trobar més informació sobre el Club Hoquei Patins a…

Les cinc diferències

21 set.

Avui m’he plantejat no avorrir-vos amb el meu article. És més, us vull explicar quelcom d’una manera, teòricament, divertida.

L’activitat consisteix en trobar les diferències existents entre dos notícies que us adjuntaré tot seguit. Per començar, m’agradaria que us llegíssiu aquesta, referent a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, publicada avui al diari El Punt/Avui i signada per David Marín:

El govern desbloqueja un any després els regadius de Tremp

Fa prop d’un any, en període preelectoral, els responsables d’Agricultura del govern tripartit van reunir centenars de pagesos i propietaris de Tremp i els van anunciar una dotació econòmica programada per als pròxims anys per a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, i l’adjudicació de l’inici de les obres a una empresa privada.

Amb el canvi de govern a la Generalitat, el projecte va quedar en suspens i l’empresa adjudicatària no va començar els treballs, tot esperant que hi hagués la consignació pressupostària per a aquest any. No n’hi havia. Passat l’estiu, la impaciència dels futurs regants va augmentar i l’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, va començar queixar-se públicament de la retallada.

Finalment, divendres passat els responsables d’Agricultura del govern de CiU van anunciar als regants que el projecte tirarà endavant, que s’ha trobat consignació pressupostària de 800.000 euros per iniciar la feina i que durant els pròxims anys es tirarà endavant la reparcel·lació dels terrenys i la construcció del canal que conduirà l’aigua del pantà de Sant Antoni per tal de regar 5.000 hectàrees en regadiu. La primera fase té un pressupost de 18 milions d’euros i en total la transformació costarà 60 milions. Josep Durany, president de la comunitat de regants, que aplega més d’un miler de propietaris de la conca de Tremp, s’ha mostrat molt satisfet del compromís assumit ara pel govern. Segons Durany, el regadiu revolucionarà i professionalitzarà el sector agrari, principal activitat econòmica del Pallars Jussà, amb majors productivitats i nous cultius.

[ Notícia extreta de la web del diari El Punt/Avui. ]

Un cop ho hagueu fet, doneu una ullada a aquesta altra de la web AltPirineu.org, que ens parla del mateix cas:

El govern desbloqueja els regadius de Tremp amb un any de retard

Fa prop d’un any els responsables d’Agricultura del govern anterior van reunir centenars de pagesos i propietaris de Tremp i els van anunciar una dotació econòmica programada per als pròxims anys per a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, i l’adjudicació de l’inici de les obres a una empresa privada.

Amb el canvi de govern a la Generalitat i l’entrada de CiU, el projecte va quedar en suspens i l’empresa adjudicatària no va començar els treballs, tot esperant que hi hagués la consignació pressupostària per a aquest any. No n’hi havia. Passat l’estiu, la impaciència dels futurs regants va augmentar i l’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, va començar queixar-se públicament de la retallada.

Finalment, divendres passat els responsables d’Agricultura del govern de CiU van anunciar als regants que el projecte tirarà endavant, que s’ha trobat consignació pressupostària de 800.000 euros per iniciar la feina i que durant els pròxims anys es tirarà endavant la reparcel·lació dels terrenys i la construcció del canal que conduirà l’aigua del pantà de Sant Antoni per tal de regar 5.000 hectàrees en regadiu. La primera fase té un pressupost de 18 milions d’euros i en total la transformació costarà 60 milions. Josep Durany, president de la comunitat de regants, que aplega més d’un miler de propietaris de la conca de Tremp, s’ha mostrat molt satisfet del compromís assumit, per fi, pel govern. Segons Durany, el regadiu revolucionarà i professionalitzarà el sector agrari, principal activitat econòmica del Pallars Jussà, amb majors productivitats i nous cultius.

[ Notícia extreta de la web AltPirineu.org ]

Arribats fins aquí, haureu observat que les notícies són pràcticament calcades. A primer cop d’ull us ho haurà pogut semblar i ja us dic ara que el vostre primer cop d’ull és fiable. Però si també utilitzeu el que us queda i pareu especial atenció, hi trobareu diferents connotacions. Ten Shin Han era un privilegiat.

Copiar quelcom està mal fet. Ja m’ho deien a classe, i també a l’Institut. Estem davant un fet inadequat i força greu dins el món periodístic. És un cas, però, força comú: un mitjà de comunicació de mediocre i dubtosa reputació (AltPirineu.org) còpia la notícia que uns minuts abans ha publicat un mitjà més important i/o de referència (El Punt/Avui). Amb dos pebrots. A més a més, sense signar-la ni, com a mínim, citar la font.

És a dir, el senyor David Marín, periodista de professió, inverteix uns estimables minuts de la seva jornada de treball (que imagino degudament remunerats) intentant descriure de la millor manera possible un fet per a que, al cap d’una estona, vingui un company de feina a desfalcar-li la peça. És com si jo gravo un disc i vénen els Manel a copiar-se les meves cançons. Déu no vulgui, pel seu bé.

Si copiar és trist, fer-ho trampejant encara ho és més. Sí, amics, els articles no són iguals del tot. Hi ha cinc diferències entre l’un i l’altre i no són fruit de la casualitat. Espero que les hagueu trobat. En tot cas, us les remarco amb negreta i a continuació us les explico per paràgrafs.

El text que analitzo, com a part responsable de la “plagipulació”, és el d’AltPirineu.org. Fixem-nos quins són els seus moviments i què el diferencia de l’original:


Titular:

El govern desbloqueja els regadius de Tremp amb un any de retard

1- Canviar el complement circumstancial “un any després” per “amb un any de retard” – D’aquesta manera aconsegueixen accentuar el retard en la consignació pressupostària. Fixeu-s’hi bé: amb un any de retard! Llegint-ho de nou ens pot fins i tot semblar una autèntica aberració.


Primer paràgraf

“Fa prop d’un any, en període preelectoral, els responsables d’Agricultura del govern anterior van reunir centenars de pagesos i propietaris de Tremp i els van anunciar una dotació econòmica programada per als pròxims anys per a la construcció de la xarxa de regadiu de la Conca de Tremp, i l’adjudicació de l’inici de les obres a una empresa privada.”

2- Obviar l’expressió “en període preelectoral” – En aquest cas, la gent d’AltPirineu.org ni copia ni afegeix cullerada. Prefereixen esborrar l’afirmació, sense miraments, intentant evitar que s’entengui la reunió amb els pagesos com una suposada actuació electoralista del PSC.

3- Canviar l’adjectiu “tripartit” per “anterior” – Sublim! Ningú ha de recordar que l’anterior govern era el tripartit. Però, per què? Si ho canvien, és perquè no volen que es recordi, no? No entenc els motius, la veritat. Això m’ha superat. Pot ser que amaguin alguna cosa o els avergonyeixi quelcom.

 

Segon paràgraf

“Amb el canvi de govern a la Generalitat i l’entrada de CiU, el projecte va quedar en suspens i l’empresa adjudicatària no va començar els treballs, tot esperant que hi hagués la consignació pressupostària per a aquest any. No n’hi havia. Passat l’estiu, la impaciència dels futurs regants va augmentar i l’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, va començar queixar-se públicament de la retallada.”

4- Remarcar amb “i l’entrada de CIU” – Genial. L’objectiu és deixar a entendre que CiU és la causant de l’aturada de la concessió i no la crisi econòmica que, en gran part, no va saber mesurar ni evitar el govern tripartit. Aquest és un cas extensible a molts altres mitjans amb la premisa “CIU és la culpable de tot”.


Tercer paràgraf

“Finalment, divendres passat els responsables d’Agricultura del govern de CiU van anunciar als regants que el projecte tirarà endavant, que s’ha trobat consignació pressupostària de 800.000 euros per iniciar la feina i que durant els pròxims anys es tirarà endavant la reparcel·lació dels terrenys i la construcció del canal que conduirà l’aigua del pantà de Sant Antoni per tal de regar 5.000 hectàrees en regadiu. La primera fase té un pressupost de 18 milions d’euros i en total la transformació costarà 60 milions. Josep Durany, president de la comunitat de regants, que aplega més d’un miler de propietaris de la conca de Tremp, s’ha mostrat molt satisfet del compromís assumit, per fi, pel govern. Segons Durany, el regadiu revolucionarà i professionalitzarà el sector agrari, principal activitat econòmica del Pallars Jussà, amb majors productivitats i nous cultius.”

5- Afegir el “per fi” – Aquí es deixa a entendre que el govern ha actuat tard i a deshora. Expressió comparable per context amb un “ja era hora”.

És bo dir que a la notícia d’El Punt/Avui (molt correcta, sota el meu punt de vista) també s’hi pot trobar alguna expressió que pot portar a confusió. El que els salva és que, a banda de no ser tant descarats com AltPirineu.org, com a mínim, no utilitzen el plagi. I aquí ja un és lliure de redactar el que bonament pot o li deixen. Ja tenia raó en Xavier Grasset quan deia allò de “la informació és una selva”. Farcida de lloros, afegiria jo.

Tot plegat són matisos, petites expressions, retocs que gairebé passen inadvertits, però que van carregats de males intencions. No descobreixo res, però és bo saber que els mitjans de comunicació (fins i tot els més propers) els utilitzen i seria millor encara que ens en fixéssim entre tots. És una afició generalitzada. Els mitjans no fan més que servir el partit polític que per ideologia o per avinença els tenyeix.

O és això, o potser sóc jo que no m’entero de res. Hauré de fer meva la frase del grup navarrès de punk, Lendakaris Muertos, citada al tema ‘Das por cool’: “tienes dos carreras y no te enteras de nada”. No ho descarto.